Balsareny s aboca a la Via catalana


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Balsareny s aboca a la Via catalana"

Transcripción

1 setembre 2013 ANY XXXVIII núm BUTLLETÍ DEL CERCLE CULTURAL DE BALSARENY Balsareny s aboca a la Via catalana FOTO SARMENT Adéu, Joan Peralta FOTO D. PERALTA

2 02 SUMARI EDITORIAL 3 - Balsareny s aboca a la Via catalana 4 -Renovació de l estelada del Serrat del Maurici - Lectura de poemes de Climent Forner 5 - Adéu, Joan Peralta - Obituari 6 - De Memòria: Saltimbanquis i altres artistes 7 - Metereologia 8 -Balsareny Avui 10 - Història: Els Riculf, uns barons desconeguts 11 - Entrevista a: Pau Bombardó Oriol, cap d estudis de l Escola de Música Municipal Balsareny fa Via CCB FOTO JACINT ORRIOLS Un centenar llarg de balsarenyencs han omplert dos autocars per traslladar-se a l Hospitalet de l Infant a cobrir el tram assignat de la Via Catalana per la Independència l Onze de Setembre. Ha estat un èxit organitzatiu de Balsareny per la Independència, secció local de l ANC, que portava mesos treballant-hi. A Catalunya ha estat un èxit rotund de l ANC. Però sobretot ha estat un èxit del poble català, que ha mostrat al món la seva voluntat. Queda sens dubte un llarg camí a recórrer, molts obstacles a superar i molta feina a fer, i és clar que part d aquesta feina correspon als polítics; però el paper clau de l ANC, d Òmnium Cultural i de la societat civil catalana és fer-hi pinya, estar-hi al darrere (o al davant), fer costat als polítics i a les institucions sobiranistes perquè no defalleixin. I tampoc nosaltres, la societat civil, no hem de defallir. Fa un any, a Barcelona, tots els que hi érem, i enguany a la cadena humana també, vam viure un acte festiu, de reivindicació i afermament catalanista, sense incidents, expressió alegre de la voluntat d un poble. Però no ha de ser foc d encenalls: hem de ser conscients de les dificultats que ens esperen, que en vindran, i saber fer-hi front units i amb aquest mateix esperit de cooperació i tremp. Felicitats als organitzadors i a tots els que hi van anar a fer un tram d història. Tornant a Balsareny, el vespre abans, 10 de setembre, el grup local d ERC amb gent de l ANC va pujar novament al Serrat del Maurici a renovar l estelada que tot l any presideix el nostre poble. El temps no hi va ajudar gaire, però malgrat la pluja s hi van aplegar unes cinquanta persones, que van baixar amb una marxa de torxes i van celebrar una botifarrada popular. El dia Onze hi va haver la tradicional sardinada popular de l associació de Pescadors, i a les 17,14 hores les campanes de l església parroquial i les de la del castell van repicar alegrement durant una bona estona adherint-se així a l esperit de la Diada. Diumenge abans, el dia 9, els rapsodes dels Pastorets de Balsareny i la Coral Sant Esteve van fer una lectura de poemes de Climent Forner en presència de l autor i van cantar Els Segadors. Divendres, dia 13, en el marc dels actes del cinquantenari de la Coral, el pianista Manel Camp i l actor i cantant Joan Crosas van oferir una magnífica representació de La llegenda del Comte Arnau, amb textos de Sagarra, Verdaguer, Maragall i el cançoner popular. Dies abans havia tingut lloc la Setmana de la Joventut, amb actes tradicionals com la Garrinkana, el concert o la baixada d andròmines... Balsareny es belluga, i les poques pàgines del nostre butlletí no donaran l abast a parlar de tot, però deixem-ne constància. El país es mou, el poble es belluga en la mesura de les seves possibilitats, en un marc de crisi econòmica generalitzada i d una moguda sobiranista que molts, però no tothom, percebem com l única sortida possible. En tot cas, com diria en Llach, «cal anar endavant/ sense perdre el pas,/cal regar la terra amb la suor del dur treball». I en un instant o altre potser tornaran a néixer flors. Mentrestant, no defallim, ni abaratim el somni. Edita: Cercle Cultural de Balsareny Dipòsit Legal: B Coordinador: Ramon Carreté Composició: Jordi Selgas Publicitat i promoció: Josep Gudayol Redacció: Mireia Carreté, Josep Gudayol, Isidre Prat, Laia Prat, Jordi Selgas, Conxita Planes, Maria Josep Cors i M. Jesús Rodríguez Edició digital Responsables: Mireia Carreté i Jordi Selgas Dissenyadors: J.M. Berengueras, Laia Prat i Àlex Pascual Imprimeix: Sadurní, comunicació gràfica-navàs Junta del CCB President: Ramon Carreté Vicepresident: Joan Prat Secretari: Lluís Boixadera Tresorer: Antoni Manzano Vocals: Esteve Díaz, Josep Gudayol, Pere Juncadella, Maria Josep Cors, Alfred Selgas i Jordi Selgas Els escrits publicats al SARMENT no reflecteixen el pensament del CCB, sinó el del signant, entitat o persona. Només els signants <CCB> reflecteixen l opinió del cercle. HI col labora i dóna suport: Associació de Pares, Agrupament Escolta Parròquia de Santa Maria, Club d Avis, Club d Escacs, Claustre de mestres, Club Natació, Club d Handbol Centre Excursionista de Balsareny, Penya Barcelonista de Balsareny

3 ACTUALITAT 03 Balsareny s aboca a la Via catalana SARMENT FOTOS SARMENT L Onze de Setembre d aquest any ha suposat la mobilitzazió popular més gran que històricament hi ha hagut mai a Catalunya. Quantificada oficialment amb 1,6 milions de participants, la cadena humana de 400 km supera la gran manifestació de l any passat a Barcelona, reivindicant Catalunya com a nou Estat d Europa. Aquest any, l acte organitzat per l ANC tenia com a lema ben explícit «Via catalana cap a la independència». El Bages va mobilitzar més de 90 autocars (5.800 participants inscrits) per anar cap a les terres de l Ebre, demogràficament menys poblades, per ajudar a fer que la cadena no es trenqués. Ben al contrari, hi va haver trams on s haurien pogut fer tres i quatre cadenes alhora, ja que hi havia gent per dar i per vendre. Les assemblees de Navàs i Balsareny van organitzar una expedició amb set autocars, cinc de Navàs i dos de Balsareny: unes 400 persones en total, que vam cobrir els trams 136 i 137 de la Via, al terme de l Hospitalet de l Infant (Baix Camp). Feia goig el viatge d anada, amb la carretera plena de turismes atapeïts de famílies senceres o grups d amics amb estelades, i a gairebé tots els ponts hi trobàvem persones amb banderes aplaudint i animant. Tot i que durant el camí va ploure bastant, en arribar a l Hospitalet de l Infant ja no plovia. Un dels autocars de Navàs va sofrir una avaria, però afortunadament es va poder solucionar i van arribar a lloc a temps. A l Hospitalet vam poder menjar-nos l entrepà o el que portés cadascú de casa i passejar una mica per la platja, abans de traslladar-nos cap al tram que teníem assignat. Allà hi havia gegants i un grup musical animant, i un ambient festiu, familiar, reivindicatiu, democràtic, pacífic i cívic, amb gent de totes les edats amb samarretes grogues compartint el mateix esperit de la Via. Cap a dos quarts de cinc ens vam anar col locant ordenadament en fila al voral de la carretera prèviament tallada. La veritat és que, sense estar-hi tan atapeïts com en altres indrets, estàvem molt junts i no podíem pas estirar els braços per donar-nos les mans: era com una sardana inacabable. A les 17,14 hores, el punt simbòlic de partida de l acte, mentre a Lleida sonaven les campanes de la Seu Vella, i a molts pobles com ara Balsareny també repicaven, ens vam agafar de les mans esperant que passessin els fotògrafs oficials que anaven cobrint els diferents trams per poder-ne fer una megafotografia panoràmica des d Alcanar fins al Pertús. Cançons i cants reivindicatius, un escrit a terra amb lletres grans perquè es pogués captar des dels helicòpters, i tot de ràdios portàtils per escoltar les notícies dels altres punts de la Via, fins al discurs de la presidenta de l ANC. Llavors vam cloure l acte cantant Els Segadors a cappella, i vam tenir una tornada una mica lenta per l embús de trànsit que tanta gentada havia generat. Tot va anar molt bé, sense incidents ni entrebancs, i vam poder arribar a casa a quarts d onze de la nit, contents d haver contribuït a fer història en una Diada de la qual se n parlarà durant temps. Cal destacar l excel lent organització de l ANC i dels nombrosos voluntaris, i pel que fa als nostres autocars, la bona feina de l Angie i el Josep, així com dels xofers. Gràcies a tots plegats, tot va anar com una seda.

4 04 ACTUALITAT Renovació de l estelada del Serrat del Maurici SARMENT FOTO SARMENT Com ja és tradició, l agrupació local d Esquerra Republicana de Catalunya i la gent de Balsareny per la Independència (branca local de l Assemblea Nacional Catalana) van pujar al Serrat del Maurici per renovar la senyera estelada que hi oneja tot l any. Aquest cop, el temps va ser una mica advers; però, malgrat l intens ruixat que els va acompanyar, una cinquantena de balsarenyencs van pujar al Serrat a acomplir aquest ritual, amb tambors, cants, parlaments i bon humor. De baixada, i ja sense pluja, es va fer una marxa de torxes fins a la plaça de la Mel, on l acte es va cloure amb una botifarrada popular. Lectura de poemes de Climent Forner SARMENT FOTOS SUSI RODRÍGUEZ El dia 8 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, el grup de rapsodes dels Pastorets de Balsareny va fer la tradicional lectura de poemes, que aquest any arribava a la novena edició. En anys anteriors, s havien llegit una selecció de poemes patriòtics, i antologies de Joan Salvat Papasseit, Joan Maragall, Salvador Espriu, Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Pere Quart i J. V. Foix. El poeta escollit enguany va ser Climent Forner, qui va assistir a l acte i, en acabar, va llegir un poema dedicat a Pere Casaldàliga i una estrofa en primícia absoluta, que havia escrit en referència a la Via catalana per la Independència. L acte va acabar amb la Coral Sant Esteve cantant, amb tot el públic, l himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

5 NECROLÒGIQUES 05 Adéu, Joan Peralta SARMENT FOTO D. PERALTA Dijous, 25 de juliol de 2013, ens va sobtar molt dolorosament la notícia de la defunció del nostre col laborador i amic, Joan Josep Peralta Monje. En Peralta va ser tota la vida una persona activa i dinàmica, oberta a col laborar amb totes les associacions locals que li demanaven ajut. Sempre somrient i ben dispost, mai no tenia un no per a ningú. La seva afecció principal, la fotografia, el portava a acompanyar les activitats de les diverses entitats del poble, per deixar-ne un testimoni gràfic. En aquest sentit, el CCB li hem d agrair la seva sempre desinteressada aportació gràfica a tantes pàgines del nostre Sarment. Membre des de feia anys de la junta dels Pastorets de Balsareny, mai no va estalviar esforços per fer tirar endavant els objectius socials de l entitat. També va ser un fidel col laborador de la Coral Sant Esteve, i també de l Associació Els Ametllers i el Casal de la Gent Gran; del grup de teatre Els Marus; de l Agrupació Artística de Balsareny; de la Bi- blioteca Pere Casaldàliga, i de tantes i tantes agrupacions balsarenyenques que van gaudir de la seva contribució, com ara les trobades d acordionistes o el concurs de fotografies de la Festa dels Traginers. Balsareny, el poble i les seves entitats, el trobarem molt a faltar com a suport actiu de tota activitat en què pogués ajudar. Però sobretot trobarem a faltar una bona persona, sempre amable i somrient, sempre a punt per donar un cop de mà on fes falta. El CCB volem expressar a la seva família el nostre condol. Balsareny, 26 de juliol de 2013 Obituari Del 14 de gener fins al 6 de setembre de 2013 R. C. Un record emotiu per a totes aquestes persones que ens han deixat darrerament. La gran majoria les coneixia personalment i hi havia parlat moltes vegades; es mereixerien sens dubte una nota necrològica més extensa, ja que tots, cadascú en la seva mesura, van contribuir a fer Balsareny, a fer poble. Sí que voldria fer un esment al sobtat traspàs del meu veí i amic Joan Santacreu, amb qui tants cops havíem discutit les jugades del Barça. Reposin tots en pau DATA NOM MANUEL PIEDRA PIEDRA ANGEL BUSTAMANTE ARNAIZ RAMON NIETO SOLER CARMEN GRAS SOLÀ JUANA RUBIO GARCIA DOLORS PUIG SAFONT JUANA CURIEL BORREGO FELISA CABELLO CABELLO Mª DEL CARME COLS PUJOL ANA Mª LÓPEZ RAMOS JOAN JOSEP PERALTA MONJE MERCÈ NOVELL BAULENAS NÚRIA ISERN PICAS ROSALIA FREIXA CODINA JOAN SANTACREU CABANÉ FRANCISCO CAPEL GARCIA EDAT PORTES P U I G Automatismes Fabricació i reparació Ferreteria en general TAVERNA EL BOTER La Rabeia - Telèfon BALSARENY Cra. de Manresa, 5 - BALSARENY Telèfon CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE CARNS ESTEVE s a n g ü e s a Ponent, 3 - Tel BALSARENY Cra de Berga, 20 - Tel. i fax BALSARENY Cra. de Berga, Tel. i fax NAVÀS

6 06 DE MEMÒRIA Saltimbanquis i altres artistes JORDI PLANES FOTOS ARXIU* Al temps duríssim d acabada la guerra, temps de poca amenitat, hi havia gent que es guanyava les garrofes com podia, anant de poble en poble exhibint les seves habilitats, per dir-ho així, artístiques. Aquests saltimbanquis en solien tenir ben poca, d habilitat, però la seva rudimentària qualitat servia per amenitzar els dies monòtons del nostre poble, quan passaven. No diré pas que Balsareny fos més avorrit que qualsevol altre poble, però la realitat és que tampoc no era gaire divertit. La situació política no afavoria l associacionisme i la gent no podia reunir-se per a realitzar activitats recreatives més enllà de les esportives i les organitzades pel règim o per l Església. Poca cosa. Així, doncs, que aquests passavolants eren ben rebuts. N hi havia de moltes menes. En recordo alguns. Així, el primer que va atreure la meva atenció, en els primers anys quaranta del segle passat va ser un zíngar hongarès de barret negre d ales amples que feia ballar un ós al so d un pandero. Encara em sembla que el veig, davant de cal Boter, amb l ós estacat amb una corda en una anella al morro una prefiguració dels pírcings que avui fan tanta forrolla i fent-lo ballar, és un dir, amb moviments lents compassats pel tam-tam. Acabada l exhibició, el vell hongarès passava el barret amb èxit escàs en honor de l ós Nicolau, nom de l últim tsar de Rússia, en to de befa. Només recordo haver-lo vist un cop. Tant l home com l ós deurien morir de vells no gaire després. Un dia l agutzil va fer una crida anunciant una sessió de circ al carrer pel vespre, a la plaça de les Monges. En aquells moments no n havia vist mai cap. Cap al tard, i pagant una molt mòdica quantitat, els saltimbanquis ens van fer seure en rotllana a terra, so- bre la pols, i van començar un espectacle tristíssim el pinyol del qual va ser el clàssic número d una cabra esquelètica pujant i baixant per una escala de tisora al so esquerdat d una trompeta abonyegada. Una presa de pèl. De tant en tant, els carrers del poble s alegraven amb les músiques d un piano de maneta. Aires de sarsuela i de xotis tocats amb aire que feien de bon escoltar. L instrument estava situat en un carret i decorat amb gràcia. L artista, naturalment, feia passar el platet per la seva dona o qualsevol altre ajudant. Quan, per Madrid bàsicament, l atzar m ha deixat sentir algun piano de maneta, aclucant els ulls he revist els carrers pedregosos del Balsareny de la meva infantesa. Un altre passavolant força freqüent era l anomenat «Traga-ranas», un home l espectacle del qual consistia a empassar-se granotes vives davant del públic dels cafès del poble. Ara certs restaurants ofereixen anques de granota no és pas la meva debilitat. El nostre artista se n feia un tip, amb granotes LA PAROCKIA cafeteria musical Barcelona, 4 - BALSARENY Tel Facebook: parockia M O R R O S Al servei de la construcció Cra. de Manresa, 35 - Tel. i fax BALSARENY

7 DE MEMÒRIA METEOROLOGIA 07 Un estiu atípic JORDI SOLER I FRANCESC CAMPRUBÍ Mes de juliol Mes d agost senceres que els nois del poble li anàvem a caçar a la riera del Mujal, prop de la palanca, a canvi d una modesta retribució (deu cèntims?, un ral?, una pesseta?, no ho recordo bé). Espectacle, el del nostre home, realment repugnant i que dóna un xic la mesura de la misèria ambient. A cal Boter tenien una sala annexa on oferien sovint espectacles propis d adults d artistes passavolants. Així i tot, els menors hi assistien sense dificultats. Jo no. Els meus pares no m ho haurien permès mai, així que ja no vaig ni provar-ho. Per tant, tot el que ara seguirà és allò que jo sentia explicar a alguns companys o, més sovint, a la barberia quan m anava a tallar els cabells. Els espectacles de cal Boter eren variats, segons l artista tronadet que passés pel poble. Podia ser espectacle de cançó moderna a càrrec de «vici-tiples» no arribades més amunt o en franca decadència, amb caràcter de revista i un punt de picantor atrevit que avui faria petar de riure. Però que aleshores, davant la repressió moral de l època, portaven els homes a esbravar-se, més de pensament que res. Altres espectacles eren de jocs de mans i altres diversions. Un que va fer força rebombori va ser l actuació d un hipnotitzador que durant l actuació ordenava als presumptes hipnotitzats que fessin coses grotesques o procaces, com és ara abaixar-se els pantalons. El rebombori venia tant dels fets en si com perquè les persones escollides eren d una determinada posició i tothom se n reia. Segur que me n deixo alguns: la memòria arriba fins on arriba i de tot allò ja fa molts anys. De quan Balsareny es divertia com podia i els saltimbanquis i altres artistes hi ajudaven. I vivien del que feien, que ja és dir. Penseu que la televisió encara trigaria uns quants anys a arribar... *Les fotografies de l article no corresponen a Balsareny Temperatura (º) Mitjana (1 minut) 24,6 Mitjana (min.+màx.) 25,1 Mitjana de mínimes 15,7 Mitjana de màximes 34,4 Mínima 13,3; dia 15 Màxima 37,8; dia 26 Mínima més alta 18,9; dia 28 Màxima més baixa 30,9; dia 2 Vent (km/h) Ventada més alta 54,0 dia 14 Velocitat mitjana 8,1 Recorregut del vent 3.188,3km Pressió (hpa) Màxima 1.012,7 dia 30 Mínima 995,1 dia 27 La pluja (litres) Dia 10 1,1 Dia 14 1,0 Dia 17 22,2 Dia 20 3,5 Dia 28 5,7 Total 33,5 Temperatura (º) Mitjana (1 minut) 23,5 Mitjana (min.+màx.) 24,2 Mitjana de mínimes 15,4 Mitjana de màximes 33,0 Mínima 11,1; dia 9 Màxima 36,3; dia 11 Mínima més alta 20,2; dia 20 Màxima més baixa 25,6; dia 26 Vent (km/h) Ventada més alta 40,8 dia 16 Velocitat mitjana 8,1 Recorregut del vent 3.443,0km Pressió (hpa) Màxima 1.010,5 dia 9 Mínima 996,3 dia 7 La pluja (litres) Dia 7 1,3 Dia 8 24,9 Dia 16 6,1 Dia 26 4,2 Dia 27 12,2 Dia 28 1,7 Total 50,4 PLANTES I FLORS agricultura - ramaderia - animals de companyia - alimentació Bruc, s/n - Telèfon BALSARENY CARNS CAPDEVILA CRIANÇA I ELABORACIÓ PRÒPIA PRODUCTES ARTESANALS Jacint Verdaguer, 9 - Tel BALSARENY Comunions, b a n q u e t s, reunions... B a r - R e s t a u r a n t EL JARDINET Jaume i Emília Carrilet, 65 - BALSARENY

8 08 BALSARENY AVUI Campus 2013 JOSEP GUDAYOL I PUIG FOTO ARXIU Aquest mes de juliol, Balsareny vivia en ple mes de vacances. En arribar un altre final de curs escolar, places, carrers i la piscina municipal saluden les matinades amb un brogit de vida infantil i juvenil. Són els que gaudeixen de l esplai de la mà d un equip de joves estudiants. Ja de nou dins el mes de setembre, ens plau informar-vos qui són els que han dut a terme aquesta tasca durant aquest estiu. Són: Júlia Bernadich: Nascuda a Navès el 13 de febrer de Actualment, viu a Balsareny. Té el títol de Batxillerat Social i ha dut a terme uns estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior en Activitats Físico-Esportives a Sallent i Sant Joan de Vilatorrada respectivament. Actualment, està estudiant Educació Social a la Universitat de Lleida. L últim llibre que ha llegit és El món groc, d Albert Espinosa. Practica gimnàstica rítmica. Helena Santamaria: Neix a Sant Fruitós de Bages el 6 de juny de Té el títol de Batxillerat Científic i aquest any ha acabat la carrera a la UAB. Actualment, està llegint Brúixoles que busquen somriures perduts, d Albert Espinosa. És una entusiasta del bàsquet. Arnald Viu i Soler: Nascut a Balsareny el 12 de setembre de Té el títol de batxillerat i actualment està cursant els estudis de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma. Actualment llegeix Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. És un enamorat de la música. Edgar Manteca Vilardell: Neix a Manresa el 14 de novembre de Té el títol de Batxillerat Social i un Cicle Formatiu de Grau Superior en Activitats Físico-Esportives. Actualment, està cursant el quart curs de Ciències d Activitat Física i Esport a la Universitat de Vic. Li agrada llegir i, generalment, llegeix llibres de planificació INSTAL LEM I REPAREM AIGUA LLUM GAS ANTENES TV CALEFACCIÓ AIRE CONDICIONAT Travessera, 77 - Tel BALSARENY esportiva. En temps de lleure, es decanta pel ciclisme de carretera. Samantha Hidalgo Guzman: Nascuda a Manresa el 6 de novembre de Té el títol de Batxillerat Social-Humanístic. Actualment, començarà el quart curs de Filologia Hispànica. Forma part dels Esplais Castellers i li agrada molt nedar. A l hora de llegir, li agrada molt Cortázar. Carmen Valencia Garcia: Neix a Berga el 23 de març de Té el títol de Batxillerat i un Cicle Formatiu de Grau Superior en Activitats Físiques i Esportives. Actualment, està cursant quart curs del Grau en Ciències d Activitat Física i Esport a la Universitat de Vic. És monitora de lleure, de natació, de natació per a nadons i socorrista aquàtica. Li agrada viatjar i compartir el seu temps de lleure amb els seus familiars i amics. Li agraden pel lícules com Posdata te quiero i La vida es bella. Li agrada molt ballar, la gimnàstica i els animals. Per tal de poder accedir a aquest tipus d activitat s ha d estar en possessió d una d aquestes titulacions: Monitor de lleure, Graduat en Magisteri o CFCS relacionats amb l Animació i l Esport, i per descomptat, tenir ganes, aptituds de caràcter educatiu i afecció envers totes les activitats educatives. L Edgar i la Carme han estat els coordinadors de l esplai amb 5 anys i 4 anys d experiència en el sector, respectivament. Els monitors han estat l Arnald (3 anys d experiència), la Júlia (2 anys), l Helena (2 anys) i la Samantha (2 anys). El Campus s ha dividit en tres grups o de vegades quatre. Cada grup ha disposat d un horari i, dins d aquest, es porten a terme activitats diferents cada setmana.

9 BALSARENY AVUI 09 Des la Carta 74. Alter-economia: Araguaia amb Pere Casaldàliga Centre Instructiu: resseguint la història JOSEP GUDAYOL I PUIG Setembre. Tornem de nou amb la nostra activitat reflexiva social, política, esportiva i religiosa. Aquí hi podem trobar l entranyable reflexió de la carta número 74: Araguaia amb Pere Casaldàliga, «La base de l economia són les persones, no els diners» d Arcadi Oliveres. «Dono les gràcies a l Associació Araguaia per la invitació -25a trobada- a aquesta trobada tan especial dels 25 anys. Jo només he estat en algunes trobades, però amb l associació portem molts anys junts, ja que hem compartit espai a Justícia i Pau i, ara que ens traslladarem, el tornarem a compartir. Gràcies.» «El tema sobre el que avui m han demanat que us parli és La base de l economia són les persones, no els diners. Jo, tal com començo l article de l Agenda Llatinoamericana, ja fa molts anys, el 1963, que vaig trepitjar la Facultat de Ciències Econòmiques i vaig rebre l única definició que em va quedar gravada L economia és aquella ciència que estudia l aprofitament dels recursos escassos que ens subministra la natura, per transformar-los i obtenir-ne béns i serveis que siguin útils per cobrir les necessitats humanes. Malauradament, això no és el que s ensenya avui a les universitats d econòmiques, és ben diferent. Per això agraeixo als companys de l Agenda Llatinoamericana que hagin volgut introduir aquest tema.» «A les escoles de negocis ensenyen unes maneres de fer que haurien d estar prohibides. S hi fan classes d impostos, ensenyen el millor truc per a l evasió. S hi fan classes de banca, ensenyen com es cobren més comissions. S hi fan clas- ses sobre el sector immobiliari, ensenyen que s ha d especular amb pisos... El que importa de l economia és que tota la humanitat tingui totes les necessitats cobertes, que la terra estigui més ben repartida. La terra, però, no pot produir tot el que se li demana: més cafè, més xocolata, més sucre, i deixar de produir els cereals que necessitem per a l alimentació. La pobresa té nom: Nestlé, Bayer, Coca-cola, Samso...» «L empresa que explota el petroli d una antiga colònia espanyola a l Àfrica, Guinea Equatorial, paga al govern de Guinea, cosa que d altres no feien. Guinea és un país petit, si tot el que guanya el seu govern ho repartís entre els seus ciutadans aquests guanyarien dòlars l any i tindrien una renda per càpita més gran que la nostra. Però guanyen 500 dòlars l any i els altres se ls queda el president: un sanguinari conegut, ministres, família, amics... I sabeu què en fan, dels diners, aquesta colla de lladres? Constitueixen una societat pantalla i posen els seus diners a Madrid en un banc que es diu Santander, el responsable del qual [...] es diu Emilo Botín.» El tema, per la seva extensió, reclama ser resumit i el resumeixo en aquest últim paràgraf: «Res no canviarà si no canviem d actituds i de valors i fem que es reclami la justícia social massivament. Cal tenir clar que el canvi es troba en un mateix i en les accions que emprenguem, aprofitant les escletxes que tenim: donar suport al món de les cooperatives, optar per la banca ètica... I així hem de poder caminar cap a una democràcia real i més radical, que aposti per la majoria i compti amb la participació i l esforç de tothom.» JOSEP GUDAYOL I PUIG FOTO ARXIU El 16 de juny de 2013, com a preludi de les merescudes vacances, prop d una cinquantena de persones del Centre Instructiu i Recreatiu van sortir de viatge cap a les comarques d Osona, la Garrotxa i l Alt Empordà, recorrent diverses poblacions com Terrades, Sant Llorenç de la Muga i Boadella (a la fotografia, davant del pantà). Seguint l itinerari previst i després d un bon esmorzar, es va visitar el Santuari de la Salut de Terrades, de volta Tenca-tanca JOSEP GUDAYOL I PUIG Som a l agost i, després del període de vacances, voldria expressa una curta reflexió d aquests dies d estiu: «Un periodista és aquell, ha de ser, la persona que surt al carrer i explica els fets quotidians del dia a dia a una societat lectora en general» La frase, no exacta però sí molt semblant, la manllevo de Manel Cuyàs, que és un dels habituals columnistes del diari El Punt Avui. Sense pedanteria, ni tampoc falsa modèstia, i gràcies a la meva condició romànica, i Sant Llorenç de la Muga, un poble amb trets de fortalesa medieval, amb edificis de pedra vista i amb el riu Muga ben a prop. D aquesta manera es va continuar fins a l Alt Empordà fins a arribar a la població de La Jonquera, on es va dinar al restaurant Gran Bufet, amb més de 175 plats per triar. En acabat, es van visitar els locals comercials sota el mateix restaurant i es va emprendre la tornada cap a Balsareny. Felicitar el xofer (Jordi) i la guia (Maria Àngels) per una jornada esplèndida. de jubilat, puc sortir cada dia pels carrers. El fet em permet observar i aprendre de persones que fan de la conversa un recull de vivències entre present i passat. Gairebé tot l any, acostumo a prendre un cafetó en un establiment molt a prop de casa i, dins d un conversa, l altre dia va sortir la paraula «tenca» o «tanca». Jo sempre he dit «Tenca la porta» expressió no correcta, tal com em van dir. Fins i tot al principi em resistia a acceptar que és «tanca» i no «tenca».

10 10 HISTÒRIA Els Riculf, uns barons desconeguts JOSEP GUDAYOL I PUIG Que el nostre poble té arrels mil lenàries és cosa sabuda no tan sols per tots els nostres veïns, sinó per la majoria de persones interessades en la història, i que tant els seus senyors com els seus habitants van participar en fets cabdals del nostre passat com a societat és quelcom que també forma part de la nostra herència. Però la informació que tenim del nostre poble minva a mesura que ens endinsem en la boira dels temps passats. Cercar l origen del nostre poble és una tasca quasi impossible per la manca de dades escrites existents, les úniques que podrien haver perviscut fins avui, i aquest fet ens obliga a fer conjectures més o menys encertades interpretant les restes arqueològiques de què disposem i amb l esperança de trobar-ne d altres que ens les verifiquin. És té coneixement d assentament més o menys regulars en el nostre terme municipal des de l època neolítica, i l empremta ibera hi és palesa fermament. Encara avui es troben noves descobertes d aquella civilització arreu del terme, i les troballes fan que els historiadors tinguin esperances de fer-ne alguna de rellevant a curt termini. Les primeres dades escrites sobre el poble, com ja sap tothom, daten de l any 951, però dels seus senyors no se n té constància fins més endavant. Els senyors de Balsareny formen la primera branca coneguda del poble, però hi va haver uns senyors que van dominar el nostre poble durant prop de dos anys i que amb el temps esdevindrien una de les famílies nobles més importants de Catalunya. Però abans d entrar a fons en la qüestió, caldria fer una anàlisi prèvia per poder entendre amb més claredat tot el que es produïa en aquella època. Ens situem entre finals del s. X i començaments del s. XI. Els nobles menors qüestionen la llei i les estructures polítiques godes i intenten imposar les lleis feudals a serfs i comtes, que els intenten mantenir cada vegada amb més dificultats sotmesos a la llei. Per altra banda, l Església comença la seva gran expansió i imposa criteris polítics innovadors, que comptaran amb el visti-plau dels comtes, però que molestaran enormement als barons, com la pau i treva de Déu o les sagreres, i amb figures clericals destacades, com la de l abat Oliba ( ) i la fundació de monestirs de gran importància; Montserrat (any 1082), Poblet i Santes Creus (any 1150) o Vallbona de les Monges (1157). La Marca Hispànica, que ocupa encara molt territori del que posteriorment serà el Principat, és una zona convulsa, on les ràtzies i els enfrontaments entre els nobles catalans i els sarraïns encara són molt freqüents, fet que fa que la zona de frontera sigui perillosa. Però la defensa recau únicament en els barons, mentre que els beneficis han de compartir-se amb l Església, fet que també molesta la petita noblesa, que considera que es sacrifica molt pels pocs beneficis que n obté. En definitiva, podríem dir que en aquella època concreta es viu una pau fràgil, que els comtes intenten mantenir a través de pactes entre ells i sotmetent els barons. Dins d aquesta pau inestable, el descontentament dels barons es veurà reflectit en revoltes freqüents en contra el poder comtal, i és després de la revolta dels nobles de Barcelona i Osona contra el comte Ramon Berenguer I (any 1044) que apareixen en el senyoriu del castell uns nobles que no figuren en les línies dinàstiques dels Balsareny. Es tracta dels Riculf. Aquests senyors, descendents nobles dels Comtes de Cerdanya, es mostraren a favor del comte de Barcelona durant la revolta dels barons i van patir incursions greus dins del seu territori. Com a compensació, el comte de Barcelona va atorgar en comanda els castells de Balsareny, de Cornet i de Gaià, a més de l honor d Oristà, als germans Bernat i Miró Riculf el 5 de juliol del A canvi, els germans es comprometien a aportar a l exèrcit comtal 50 cavalleries amb «tots els estris i atuells necessaris per l exèrcit». En aquest document es fa esment també «de petits i grans masos» en el territori de Balsareny i de diversos castlans, entre ells els Vilallonga, els Bosch i els Peguera, tots sota el senyor feudal directe del comte, el senyor de Rajadell. Aquests dos germans governaren ben poc el senyoriu de Balsareny: Bernat morí solter l any següent (1063) i Miró, que des del 1050 havia rebut el castell i la baronia de Pinós del Comte de Cerdanya Ramon Guifré I, l any 1064 canvià els castells de Balsareny i Gaià per unes rendes a Manresa a Guifré Guitart i es retirà al castell de Pinós de Lluçà, on morí el Des de la seva concessió comtal, Miró adoptà el títol de baró de Pinós, i els seus successors ja mantindrien aquest títol fins als nostres dies. Així, fruit del seu casament amb Sicarda, nasqué el primer Galceran de Pinós, un dels molts amb el mateix nom i dels quals s han creat històries i mites arreu de Catalunya, com la llegenda de les cent donzelles, i que amb el temps es convertiran en una de les famílies més poderoses de la Catalunya medieval. Bibliografia - Soldevila, F. Historia de Catalunya. Editorial Alpha, S.A., Barcelona, Vilalta Serra, E. Un recorregut per les fronteres dels comtats catalans a l època del comte Ramon Berenguer I ( ). Publicacions de l Abadia de Montserrat. Barcelona, Ginesta i Batllori, S. La comarca del Bages. Publicacions de l Abadia de Montserrat. Barcelona, Junyent i Sobirà, E. Diplomatari i escrits literaris de l abat i bisbe Oliba. Institut d Estudis Catalans, Barcelona, Arxiu de la Corona d Aragó. Llibre dels feus, número 1, foli Diversos autors. El món urbà a la corona d Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Actes. Volum I. XVII Congrés d història de la Corona d Aragó (Barcelona- Lleida, del 7 al 12 de setembre de 2000). Universitat de Barcelona, Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum 5. Dalmau, Barcelona, Camps i Arboix, J. de. Les cases pairals catalanes. Ed. Destino. Barcelona, Bibliografia web - Usuari:Mafoso/Saldes-Proves - fitxav2jsp?ndchec= fitxav2.jsp?ndchec=

11 ENTREVISTA 11 Pau Bombardó Oriol: cap d estudis de l Escola de Música Municipal Sant Sant Domènec, Domène 44 Telèfon Telèfon BALSARENY Antiga Casa Rosendo des de 1926 JOSEP GUDAYOL I PUIG FOTO ARXIU Pau Bombardó Oriol va néixer a Barcelona l any Va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona i després també va estudiar al Taller de Músics i a la New School for Social Research de Nova York. Actualment estudia el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Llegeix força, més aviat assaig, història i biografies que no pas ficció. De tota manera el darrer llibre que ha llegit és una novel la que moltes persones estan llegint actualment: Victus, d Albert Sánchez- Piñol. Pel que fa als esports, d adolescent havia practicat atletisme i ara encara li agrada. Li agrada viatjar però no ho pot fer gaire. De jove, per la seva feina de músic, havia viatjat una mica. Pau, com vas arribar a la nostra Escola Municipal de Música? Hi vaig arribar a través d un alumne meu, en Xevi Matamala, que n era professor. Ell havia de marxar a Barcelona per cursar estudis superiors i va proposar-me per a suplirlo. I això era l any... Era el curs 2003/04. La teva dedicació musical sempre ha estat la percussió? Professionalment sempre he tocat la bateria. Pel que fa als estils, durant molts temps vaig dedicar-me a la música de jazz, però he fet de tot. Ara ets a Balsareny, però has estat professor en altres esco- les de música? Sí, com a professor he treballat en altres escoles de música. En el darrer curs, quants alumnes has tingut? Aquest curs he tingut set alumnes d instrument i d altres de llenguatge musical i grup instrumental. Al llarg de tota una vida amb dedicació al camp musical, quin és l estímul que et mou per seguir endavant? Durant la joventut és interessant treballar en orquestres i grups de tota mena. És el millor estímul i la manera de fruir de la interpretació musical. Amb quin cos de professors i modalitats està formada la nostra Escola Municipal de Música? Som cinc professors i la directora. Donem classes de clarinet, saxo, violí, guitarra, piano, bateria, llenguatge musical i grup instrumental. home - dona home - dona PERRUQUERIA ESTÈTICA FORN Pa i Pastisseria Àngel Guimerà, 6 - BALSARENY Tel Sant Domènec, 41 - BALSARENY Sant Domènec, 41 - BALSARENY Tel FRANKFURT LLOBREGAT Platos combinados - Carne a la brasa Juan Enrique Chavez - M. Angeles Piedra Juan Enrique Chavez - M. Angeles Piedra Angel Guimerà, 64 - Tel BALSARENY Angel Guimerà, 64 - Tel BALSARENY LLIBRERIA «ELS COLORS» Àgueda Borrero - Margarida Noguera Creu, Creu, Tel. - Tel BALSARENY Nova isió M. ÀNGELS RUIZ DE VALDIVIA MORALES Òptic optometrista - N. Col Mèdic Cra. de de Manresa, Manresa, 4, 4, bxs. bxs. - - Telèfon BALSARENY

12 PEIXATERIA MARIA Plaça Onze de Setembre, Tel BALSARENY Publicació periòdica, trasmesa pels seus editors. Tarifa postal 200 g, 0 13 cts. Decret 2243/77 (BOR núm Art. 1r). B U T L L E T Í D E L C E R C L E C U LT U R A L D E B A L S A R E N Y Dipòsit Legal: B Plaça Ricard Viñas, 3, 2n BALSARENY (Bages)

Sitemap