Valles Oriental durant la Segona República


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Valles Oriental durant la Segona República"

Transcripción

1 ERC i la vida política al Valles Oriental durant la Segona República Ponencies Una gran part de la nostra historia local i comarcal -aquella que Anuari del ens hauria de ser mes propera- es troba encara amagada als Centre d'estudis arxius i institucions de les nostres ciutats. Els noms i els actes dels de Granollers 1999 protagonistes dels episodis mes importants del nostre passat recent i espai mes quotidia, formen part d'una memoria adormida que cal recuperar i retornar, amb la importancia que li es deguda, al conjunt de la historia del nostre país. Partint d'aquesta premissa, ara ja fa mes de dos anys es va posar en marxa una investigaciósobre Esquerra Republicana de Catalunya i la vida política al Valles Oriental durant la Segona República1, els primers resultats de la qual ja han estat publicats a la revista Lauro2. El desenvolupament d'aquesta investigació ha posat de manifest la important implantació social i política del republicanisme a la nostra comarca, donada I'existencia d'una forta tradició liberal i democratica reprimida políticament fins a la decada dels anys trenta, i expressada a traves de I'existencia de nombroses associacions culturals i publicacions periodiques. Per aquest motiu, es fa necessari un estudi en profunditat del principal partit republica de la comarca en el període , Esquerra Republicana de Catalunya, atesa la manca absoluta d'obres publicades sobre el republicanisme, en general i ERC, en particular. Tot i que existeixen alguns estudis3 sobre aquest partit que poden servir de referencia I Aquesta ~nvest~gació s'inclou en un estudi de marc general promogut per I'Area d'histbria Contemporania del Museu de Granollers sobre els últims Cent anys de vida política a Granollers i al Valles Oriental. * CALVACHE, Israel: ((ERC i la vlda política a Granollers durant la Segona República)). Lauro, núm. 16, pag Museu de Granollers. Granollers, Entre altres, es poden citar: IVERN, M.Dolors: Esquerra Republicana de Catalunya ( ). Publicacions de I'Abadla de Montserrat. Barcelona1988; MOLES, Is~dre. El sistema de partits polítics a Catalunya ( ). Edicions 62. Barcelona, 1972; SELLES, Magda: Quan Catalunya era d'esquerra. Edicions 62. Barcelona, 1986; SELLES, Magda: L'Esquerra Republicana de Catalunya i elseu pensament politicsobre la dona. eleccions de i Edicions de la Magrana. Barcelona VILANOVA, Merc~:AtlaselectoraldeCatalunyadurantlaSegona República. Edicionsdela Magrana. Barcelona, 1986; RIQUERI PERMANYER, Borja de(dir): Historia,politica, societat icultura dels Paisos Catalans. Vol 9. De la gran esperanca a la gran ensulsiada, Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona, febrer 1999.

2 basica, s'han fet molts pocs estudis d'ambit local o comarcal que aprofundeixin el tema des d'aquesta perspectiva Es tracta de fer un estudi complet del partit Esquerra Republicana de Catalunya a la comarca del Valles Oriental des dels seus orígens, I'any 1931, fins al final de la Guerra Civil i d'inserir-lo en el context polític comarcal d'aquests anys, fet obligat a causa de la gairebé completa manca d'estudis sobre aquest període5. ERC fou vertebrada al Valles Oriental per homes provinents de I'ateneu Unió Liberal, la publicació Inquietud6, i de la Unió Republicana de Granollers, els quals, en convocar-se la Conferencia dlesquerres Catalanes, celebrada a Barcelona els dies 17, 18 i 19 de mar% de I'any 1931 (i que donaria com a resultat la formació d'un nou partit polític d'ambit nacional catala, Esquerra Republicana de Catalunya), s'hi adheriren immediatament, i es forma aixi la Unió dlesquerra Republicana de Granollers. El creixement d'aquest nou partit al Valles Oriental fou molt rapid, fins al punt que I'any 1934 tenia ja entre i militants i el major nombre d'entitats de tota la província de Barcelona. La implantació social i política del partit a la comarca també es fa evident en la seva presencia a la majoria d'alcaldies, es a dir, en el control del poder local durant els anys trenta. L'objectiu d'aquest estudi sera, doncs, determinar el grau d'implantació social i política d'erc al Valles Oriental i I'estudi dels seus dirigents, aixi com els aspectes referents a la seva militancia, la seva estructura interna, la seva posició davant els principals esdeveniments del període estudiat (la proclamació de la República, els Fets dloctubre, el Cop d'estat i la Revolució del 1936, els Fets de Maig del 1937, etc.), la seva tasca de govern en els diferents ajuntaments i la seva connexió amb els organs centrals del partit. Per exemple: SANTOS, M.Cruz. Elecciones y partidos politlcos en /'Hospitalet durante la I1 República Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Text mecanografiat; TORNAFOCH. Xavier: Elcatalanisme republica a la c~utat de Vic Publicacions de I'Abadia de Montserrat. Barcelona En I'obra col-lectiva Granollers : Conflicte revolucionari i bei.lic, de Joan GARRIGA i altres autors, es donen unes breus pinzellades sobre la ciutat de Granollers en el període de la Segona República, que són del tot insuficients per establir un marc general en qup ~'~nclogu~n les organitzacions polítiques i la vida social i cultural. Publicac~ó dir~gida per Pere IglesiasViade, primer pres~dent de la secció local d'erc de Granollers I posterior alcalde de la ciutat en el període

3 S'analitzara, tambe, la contradiccióexistententre els baixos resultats electorals del partit a Granollers, capital de comarca, i la gran forca d'aquest partit a la resta de poblacions vallesanes, fet que posa de relleu I'existencia d'una oposició entre la capital comarcal i els pobles de la r~dalia.~ Fonts documentals De les fonts documentals utllltzades per a la realltzacló de I'estudl, una de les més rellevants la constltue~xen els expedlents de les assoclaclons polít~ques I culturals del Valles Oriental, conservats a I'Arxlu del Govern Clvll de Barcelona I referenclades en I'obra Hatorla de I'assoc~ac~oname catal2 contemporanl. Barcelona I les comarques de la seva demarcac~ó, de Pere Sola I Guss~nyer. D'aquests expedlents es pot extreure lnformac~ó slgnif~cativa sobre les dates de fundacló de les assoclaclons, adre~a de les seves seus soclals, nom dels fundadors, actlvltat professional, etc 137 Es pot donar la mateixa importancia als periodics d'erc8, que constitueixen una font fonamental a I'hora de determinar la identitat i I'actuació política i humana dels integrants de les seccions locals del partit a tota la comarca, així com de la seva organització, estructuració, actes celebrats, etc. Un buidatge de la premsa interna d'erc d'ambit nacionalg tambe pot ser de gran utilitat, sobretot pel que respecta a I'estudi de personalitats polítiques del partit que tingueren una actuació política fora de les fronteres del Valles, com es el cas del diputat per la comarca, Josep Grau Jassans. Una altra font d'informació es pot extreure d'aquelles publicacions que, si be no pertanyien oficialment a ERC, en defensaven la ideologia i tenien la col~laboració de figures destacades del partit.1 'Aquesta oposició entre Granollers i la resta de la comarca ja ha estat posada de relleu per Jordi PLANAS en I'obra: Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agricola del Valles. Ajuntament de Granollers, 1991 Les publ~cacions que encara avu! són consultables són les següents. Inquietud, publ~cac~ó quinzenal d'erc de Granollers (Granollers, 1930); Farell, periodic quinzenal brgan de I'ERC de Caldes de Montbui (Caldes de Montbui, ); Lluita. peribdic adherit a I'ERC (Mollet, 1931 ). S6n les publicac~on següents: L'Opmió, diarl d'erc (Barcelona, ); N Poble, rotatiu adherit a I'ERC (Barcelona, 1931); Mall, setmanari d'erc (Barcelona, 1933). 'O Com per exemple: La Humanitat (Barcelona, ); La Ciutat (Barcelona, ); Última Hora (Barcelona, ).

4 Una gran part de la informació referent a la creació i evolució política del partit, aixi com dels resultats electorals es pot extreure del buidatge de la premsa comarcal del període " 38 D'altra banda, les principals fonts provinents d'arxius o fons historics que fins al moment s'han pogut localitzar, són els següents: Archivo Nacional de Salamanca; Sección Guerra Civil, Politico-Social12; Arxiu Nacional de Catalunya: en el Fons Francesc Macia d'aquest arxiu ha estat trobada correspondencia entre la Generalitat de Catalunya i I'Ajuntament de Granollers, aixi com telegrames de la directiva local del partit al Govern Catala; Biblioteca Popular Can Pedrals: en el seu fons documental s'han trobat diversos documents, proclames i pasquins que ens donen informació sobre la postura d'erc davant de determinats fets polítics i socials esdevinguts a Granollers; Hemeroteca Josep Móra de Granollers: conte informació referent a la columna de milicians c(valles Oriental)), en la qual s'integraren nombrosos militants de base d'erc, i participa directament en la guerra al Front d1aragó; Fundació Maurí de la Garriga: en aquest arxiu ha estat trobat un exhaustiu recull documental de I'actuació de la secció local d'erc, aixi com quantiosa informació sobre la figura de Josep Figueres, famós propagandista garriguenc pertanyental partit i mort prematurament I'any Es fa necessaria, tambe, la investigació dels arxius municipals, principalment dels llibres d'actes i de tota la documentació conservada sobre les seccions locals dterc, -en aquells pobles on el partit va tenir un pes important-, a fi de determinar la seva actuació en I'ambit del govern municipal. L'estudi dels alcaldes d'erc del Valles Oriental durant la Segona República es podra beneficiar, tambe, del projecte de Diccionari Biograficdelsalcaldes del ValIQ OrientaldurantelsegleXXque en aquests moments esta recopilant I'Area dlhistoria Contemporania del Museu de Granollers. " En destaquen les publicacions següents: La Gralla (Granollers, ); Politica, Setmanari Catalanista Republ~ca (Granollers, 1931); Acció, Setmanari de política. art i l~teratura (Granollers, 1930); Terra Vallesana, Periodic Republica Autonomista (Granollers, 1930); La Vall de Mogent (la Roca del Valles, 1933); Brollador (Sant cel on^, 1933); La Llar, Quinzenal lnformat~u (Sant FelIu de Codlnes, 1936). :'S'hi ha local~tzat una important documentació del 1936, que aporta informac~ó sobre el nombre de militancia del partita una desena de pobles de la comarca, aixicom una ll~sta dels ingressosvoluntarisa les Milicies Antifeixistes de la ciutat de Granollers.

5 Tambe es fa lrnpresclnd~ble la recerca de poss~bles fonts de documentac~ó prlvada pertanyents a famll~ars dels prlnclpals personatges polítics de la comarca, amb algun dels quals ja s'ha pogut contactar, com és el cas de la familla del regldor de Sanltat a I'Ajuntament de Granollers en el període , Martí Aubanell Huertas Caldra tambe explotar al maxlm les fonts orals dels testlmonts dlrectes de I'epoca o dels seus descendents famll~ars, donat que moltes vegades nomes a traves d'aquest m~tja es poden establlr construcclons blografrques I dades referents a I'exll~ dels polítics republicans un cop flnalltzada la guerra Un exemple de la lmportancla d'aquestes fonts són les dades aportades per la famílra de Pere IgleslasVlade, president local I comarcal d'erc de Granollers I alcalde de la c~utat a partlr del 27 d'octubre de I'any 1937 flns al flnal del conflicte bel IIC. Tambe s'ha pogut contactar amb la familla del regldor de I'Ajuntament de Granollers Bartomeu Pedragosa Falga Estructura del treball Pel que respecta a I'estructuració del treball, aquesta, a grans trets, seria la següent: un capítol introductori analitzara la situació d'erc dins el sistema de partits polítics republicans durant la Segona República, fent especial esment, tambe, al panorama polític, social i cultural del Valles Oriental en el primer terc del segle XX. Un segon capítol es centrara en I'analisi de la fundació d'erc a la comarca, així com dels resultats electorals obtinguts per aquesta en les eleccions del 12 d'abril del Un apartat dins el mateix capítol incloura una cronica detallada de la proclamació de la República a diverses localitats de la comarca. El tercer capítol analitzara amb detall la vertebració d'erc al Valles Oriental, explicant el sistema organitzatiu del partit. En el mateix capítol, es dedicara un apartat a la secció femenina d'erc, presentada públicament a Granollers el 22 d'abril del 1934) i a les JEREC (Joventuts dlesquerra Republicana Estat Catala), presentades a Granollers el dia 15 de setembre del Una última part dins el mateix capítol estara dedicada a les publicacions internes d'aquest partit al Valles Oriental, tot analitzant aspectes referents a la posició ideologica, tiratge, dates de publicació, etc. I per concloure

6 el capítol, un últim apartat analitzara I'activitat política del partit des de la data de la proclamació de la República fins a les eleccions legislatives del 19 de novembre del El quart capítol estara dedlcat als dlrlgents d'erc a la comarca I la seva actuacló polítlca en el poder munlclpal, analitzant la seva extracció soclal I la seva connex10 amb el món soclal I cultural del Valles. assoclaclons a que pertanylen, flllacló slndlcal, etc, donant especlal rellevancla a les relaclons amb el slndlcat Un16 de Rabassaires Un apartat dlns el matelx capítol estara dedlcat al d~putat per la comarca Josep Grau Jassans, ja mencionat antenorment, alxi com a una anallsl de les elecc~ons munrcrpals de I'any 1934, donat que aquestes representaren un punt algld en els resultats electorals del partlt a la comarca Un cinque capítol tractara dels Fets dloctubre del 1934 i les seves conseqüencies polítiques, que a Granollers van tenir una especial incidencia, destriant-ne la possible implicació directa dels membres d'erc, donat que fins ara no s'han trobat proves documentals ni grafiques que en demostrin la participació. Tambe es fara una analisi de les eleccions legislatives del 16 de febrer de I'any 1936, que a Granollersvan donar la victoria al Front Popular, mentre que 'a la majoria de poblacionsvallesanes sortí vencedor el Front Catala dlordre. Un segon apartat dins el mateixcapítol tractara la resposta popular al cop militar del General Franco, centrant-nos en la formació dels Comites de Milícies Antifeixistes, tot destriant-ne la participació directa dels membres d'erc. Tambe es posara especial interes en la postura del partit davant la revolució social i la nova estructura economica sorgida arran de les col~lectivit~acions~~. Dins aquest apartat s'analitzara igualment la creació i el desenvolupament de la columna de Milicians ((Valles Oriental)), formada per mes de cinc-cents homes i dones de tota la comarca, i en la qual es te constancia de I'allistament devint-i-sis homes i una dona pertanyents a ERC. l3 D~ns aquest periode s'inclouen les elecclons a Corts Constituents ( ), la campanya per I'Estatut d'autonomia (O ). les eleccions al Parlament Catal2 ( ). i les eleccions legislatives(19/ ). l4 Per a aquesta tasca ser2 de gran utilltat I'estudi de les transformacions econbmiques de Granollers durant la Guerra Civil publicat per Joaqu~m LEDESMA a: Granollers Confl~cte revolucionari i bel-lic. Vol II, p2g Ed. Oikos-Tau. Barcelona, 1989.

7 El capítol sise estara dedicat a I'actuació d'erc durant la Guerra Civil, i s'estudiara I'actuació política i ideologica dels consistoris municipals amb majoria de membres del partit, tot esclarint-ne la seva actuació en els Fets de Maig del Per finalitzar, un últ~m capítol avaluara les consequenc~es de la derrota mllltar I la repressió exerc~da sobre els membres d'erc 141 També es fara un seguiment dels seus prlnclpals dlrlgents durant I'exill. El treball incloura un apendix biografic dels dirigents d'erc més destacats de la comarca, un compendi de tots els resultats electorals del període, un apendix documental de tota la documentació consultada i un apendix fotografic, per tal d'oferir una imatge grafica com mes amplia millor sobre el període tractat. Israel Calvache i Masuet Llicenciat en Historia Contemporania

Sitemap